Móra la Nova va ser històricament una estació molt important perquè en el moment que es posa en servei aquest tram de la línia dels Directes, a finals del segle XIX, aquesta tenia com a missió principal comunicar Barcelona amb Madrid, dues ciutats molt distants. Per fer-ho es necessitaven punts de relleu de les locomotores de vapor que havien de ser canviades cada cert nombre de quilòmetres per poder fer el trajecte en un temps competitiu i perquè les màquines desenvolupessin les seves millors prestacions.

En aquella època les locomotores i la seva tecnologia permetien fer aquests tipus de relleu cada 150-180 quilòmetres. Per això es va dividir el tram Madrid-Barcelona, ​​que té una longitud de 633 quilòmetres, en quatre trams i Móra la Nova va resultar ser un punt distant aproximadament 150 quilòmetres de Barcelona i uns 180 de Saragossa.

També a Móra la Nova es rellevaven les tripulacions del tren. En els trens el capità era el conductor del tren, i sota la seva responsabilitat tenia al maquinista, al fogoner, i altre personal segons el tipus de tren. En el cas dels de viatgers hi havia mossos de tren, un revisor i altre personal al servei del viatger i en casos de trens de mercaderies trobàvem els mossos de càrrega i descàrrega, agents guardafrens. A causa del relleu calia dotar l’estació d’una sèrie d’edificacions que poguessin donar servei a les tripulacions per dormir i menjar.

Móra la Nova també té una altra particularitat, i és que s’hi classificaven els trens de mercaderies. Els trens arribaven dels seus punts d’origen amb un gran nombre de vagons carregats de productes diferents i anaven a destinacions diferents. En aquell temps no hi havia trens d’origen i destinació directa i tampoc hi havia trens purs, és a dir amb el mateix tipus de mercaderia. En un punt del recorregut, els vagons s'havien de classificar i aquesta operació es realitzava en molt poques estacions. Entre Barcelona i Madrid, la classificació es produïa a Móra la Nova.