Restauració de la locomotora elèctrica 1003

La locomotora 1003 és una locomotora elèctrica de disseny francès pràcticament idèntic a les seves homòlogues franceses de la Compagnie du Midi sèrie E-4001 a E-4040,
construïdes entre 1922 i 1928, tot i que amb algunes millores en el procés constructiu que els van donar gran eficiència i disponibilitat en la seva vida útil.
Externament només es distingien per alguns detalls com les finestretes laterals de la caixa del model espanyol en lloc de les quatre reixetes del francès.
Quan les línies del transpirinenc van passar a Renfe, les locomotores van patir la primera modificació, substituintse l’únic far de cua per quatre petits de posició i canviant-se el nom d’ESTAT de les plaques pel de RENFE, perdent la lletra E que precedia a la sèrie. Els topalls van ser substituïts pels models unificats i la pintura externa va incorporar el filetejat groc de la tracció elèctrica. El 12 d’ octubre de 1965 la companyia Renfe inaugurava el canvi de tensió de tota la línia, des de Barcelona a Ripoll i Puigcerdà, a 3 kV c.c., per la qual cosa va haver de
transformar les locomotores als nous paràmetres.

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova ha restaurat la locomotora 1003 d’aquesta sèrie que ara es troba en estat operatiu. L’actuació ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

 

 

Dades històriques i d’interès

El 1929 s’inaugurava l’enllaç internacional transpirinenc entre les estacions de Latour-de-Carol i Puigcerdà, que donava continuació a la línia gironina de via ampla de Ripoll a Puigcerdà, que havia estat inaugurada en la seva totalitat el 22 d’octubre de 1922. En un primer moment i fins a l’arribada de la tracció  elèctrica, la línia va ser explotada mitjançant tracció vapor amb locomotores de la companyia Nord i per les 242 tènder fabricades per La Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), a Barcelona. L’ explotació amb vapor havia estat molt
costosa a causa de les dures rampes del tram, per la qual cosa aviat l’ Estat va considerar necessari electrificar els 53 km de la línia i alhora unir l’ estació fronterera de Puigcerdà amb la francesa de Latour-de-Carol.

Per donar servei al tram nounat l’Estat va encarregar a les empreses Compañía Auxiliar de Ferrocarriles, actualment Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles, S.A. (CAF), de Beasain (Guipúscoa) i a la francesa Constructions Electriques de France (CEF), de Tarbes, la construcció de set locomotores que van ser acoblades per CAF en la seva factoria guipuscoana el 1927. La part elèctrica, per la seva banda, va ser subministrada per la companyia francesa. A la localitat de Ripoll, les locomotores de la sèrie 7000 de la companyia Nord,
que remolcaven els trens des de Barcelona, i que no estaven autoritzades a circular, tot i que eren elèctriques, per la via del transpirinenc, eren substituïdes
per les populars locomotores de la sèrie 1000 fins al final del trajecte. Fins al 1982 la tracció dels trens de viatgers en l’ últim traçat de la línia va anar a càrrec d’ aquestes locomotores elèctriques.