La locomotora RENFE 250.029 fou cedida l’any 2013 per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles a la FPPFI i traslladada al Museu del Ferrocarril a Mora la Nova. Des d’aleshores ha estat objecte d’una restauració funcional i estètica. Els darrers mesos, i gràcies a la campanya de patrocinis de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), s’ha dut a terme la darrera fase consistent en la restauració estètica. En l’actualitat, aquesta és la única unitat que queda de la seva sèrie en estat funcional, ja que la resta van ser desballestades excepte la 250.003 situada a València però que no està operativa.
La sèrie 250 de Renfe va ser una sèrie de locomotores elèctriques de fabricació germano-suïssa (Krauss Maffei i Brown Boveri) planificades per Renfe en la dècada dels anys 1970 i lliurades entre 1982 i 1987. La Sèrie 250 devia ser apta per a trens de viatgers i mercaderies per línies electrificades a 3000V, havien de tenir una potència superior a 4500 kW per transportar trens de viatgers a una velocitat de 160 km/h. Durant els seus primers anys de vida van ser utilitzades per remolcar trens de viatgers a 160 km/h però els resultats d’aquesta màquina no estaven a l’alçada del que s’esperava, per la qual cosa la seva velocitat màxima es va reduir a 140 km/h i finalment es van fer servir exclusivament per a trànsit de mercaderies, amb una velocitat màxima de 100 km/h.
A principis dels anys 1990 tota la sèrie 250 va ser transferida al dipòsit de València-Font de Sant Lluís, malgrat que van continuar operant normalment a Catalunya. Amb l’arribada de les locomotores Sèrie 252, les locomotores Sèrie 250 van anar quedant relegades a serveis de mercaderies. L’any 2009 es considerava com una sèrie a extingir a causa del seu onerós manteniment i la manca de recanvis. A finals d’abril del 2010 va ser apartada a València l’última locomotora en servei, la 250.007, considerant aquesta data com el final del servei de la sèrie.
Pel que fa a aquesta darrera fase de restauració estètica de la 250.029, en primer lloc s’ha procedit al desmuntatge de totes les peces exteriors (pilots, esgraons, etc.) per procedir a la seva restauració o substitució per un element de nova construcció utilitzant l’original com a mostra. En segon lloc s’ha rascat tota la superfície metàl·lica per deixar-la neta d’òxid i impureses. A continuació s’ha reparat la xapa i els elements metàl·lics malmesos i s’ha massillat tota la carrosseria. Seguidament s’ha imprimat tota la seva superfície amb pintura
adequada aplicada a pistola i s’ha pintat tot el vehicle amb pintura de poliuretà aplicada a pistola amb la coloració original. Per acabar s’han tornat a muntar els elements exteriors: graons, passamans, panys, porta destinacions, pilots de cua, etc. I s’han pintat les inscripcions de seguretat, numeració i propietari original RENFE.
Donat que les restauracions dels bens de patrimoni industrial estan regulades per la carta de Riga (document europeu que marca els paràmetres de restauració dels bens ferroviaris) aquesta restauració serà realitzada segons aquests criteris i la locomotora es troba ara en condicions d’exhibició.
Amb el patrocini de:
